Gènesi: Capítol 1, versicle 3: “Que es faci la llum”. Aquesta és la càrrega conceptual que engloba la làmpada 113. Una freda i gran piràmide isòsceles que omple l’espai de serenitat. No utilitza cables i és energèticament autosuficient. La seva energia es genera i s’emmagatzema en el seu interior després de la interacció amb l’usuari. Cadascú produeix la llum que desitja amb la dinamo interna. Sobre aquest concepte de la creació de la llum s’ha treballat l’estètica del producte. La làmpada apagada representa el vuit, la infinita inexistència. És completament negra i sembla que amagui un secret. En encendre-la, la foscor dóna pas a la llum, en un joc visual i conceptual que renova la sensació de l’ambient. És una peça interactiva, una transició d’oposat a oposat. L’atmosfera que l’acompanya, l’embolica i cohabita, és tan important com el mateix producte. En aquests temps no només la correcta usabilitat és suficient per garantir la decisió de compra. És imprescindible, però no determinant. Els objectes poden generar plaer inconscientment, fruit de la textura, el color, olor, so o significat. És un objecte funcional o una peça artística? En realitat és el que menys importa.

Rol: Director d’art, Copywriter, Dissenyador gràfic & Dissenyador de producte / Projecte en solitari